Después de años sin
competir en raids de expedición, me he reencontrado con este deporte que tanto
me dio hace ya unos cuantos años. El pasado día 2 de diciembre se daba la
salida del mundial de raids en Costa Rica y allí estaba junto a mis compañeros
de equipo del Antioquia Trangoworld a quienes debo este retorno. En la línea de
salida muchas caras conocidas, viejos amigos de los raids de hace ya más de 10
años y por delante un raid de esos de antes, más de 800 kilómetros non stop y
sin asistencia, y un tiempo previsto para los primeros de menos de 7 días.
Libro de ruta en mano uno
se puede hacer a la idea de lo que le espera. Secciones muy largas y donde lo
importante va a ser la constancia, correr con cabeza y no decaer. El recorrido
cruza Costa Rica de punta a punta, de la frontera con Panamá a la de Nicaragua,
pasando por la costa del Pacífico, la montaña más alta del país, el Chirripó de
3.820 metros, y la costa del Atlántico.
Con el transcurso de
carrera cada cuál se va poniendo en su lugar. Con las horas, y los días, todos
los equipos tienen momentos buenos y malos, lo que uno espera es que los malos
sean los mínimos para su equipo. Se hace de noche y vuelve a amanecer, vuelve
la noche y uno ya pierde la noción del tiempo y los días de carrera que lleva.
Nuestro ritmo de carrera no es muy ágil, pero pese a todos los contratiempos
seguimos avanzando, hay que adaptarse e intentar dar la mejor en cada momento.
Se trata de trabajar en equipo.
En los kakay nos cuesta
remar con regularidad, no es el fuerte del equipo, pero nos los planteamos con
microparadas para así mantener las fuerzas y motivación de avanzar. La segunda
sección de kayak por los manglares del río Sierpe, en la costa del Pacífico, fue
espectacular. La subida al Chirripó emotiva, con las cerca de 40 horas que nos
llevo el trekking de dicha etapa.
Superada dicha etapa ya sólo quedaba restar, pero la última etapa de bici nos
dio problemas al no encontrar de noche la ultima baliza de la sección, un cruce
de río, nos tocó pasar una noche más sobre la bici, cuando ya nos veíamos en la
ultima sección de canopy y rafting para llegar a media noche a meta. Finalmente
encontramos la baliza ya de día, llegamos a meta a mediodía después de un
rafting por el río Sarapiqui. En un raid de este tipo todo se puede complicar
cuando uno menos lo espera.
Contentos de cruzar la
línea de meta. Con un poco de sabor agridulce conocedores de que podíamos haber
estado entre el top 10. Finalmente 14º del mundial de raids, un total de 215h, casi 9 días sin parar. Poco más de
20 equipos logramos completar todo el recorrido. Una aventura más, y una que
vamos a recordar para siempre. Un raid auténtico como pocos se organiza en la
actualidad. Gracias equipo.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------
Després d'anys sense competir en raids
d'expedició, m'he retrobat amb aquest esport que tant em va donar fa uns quants
anys. El passat dia 2 de desembre es donava la sortida del mundial de raids a
Costa Rica i allí estava amb els meus companys d'equip del Antioquia
Trangoworld als qui els dec aquest retorn . A la línia de sortida moltes cares
conegudes, vells amics dels raids de fa ja més de 10 anys i per davant un raid
d'aquests d'abans, més de 800 quilòmetres non stop i sense assistència, i un
temps previst per als primers d’uns 7 dies .
Llibre de ruta en mà un es pot fer a la idea
del que li espera. Seccions molt llargues i on l'important serà la constància,
córrer amb cap i no decaure. El recorregut creua Costa Rica de punta a punta,
de la frontera amb Panamà a la de Nicaragua, passant per la costa del Pacífic,
la muntanya més alta del país, el Chirripó de 3.820 metres, i la costa de
l'Atlàntic .
Amb el transcurs de carrera cadascú es va posant
al seu lloc. Amb les hores, i els dies, tots els equips tenen moments bons i
dolents, el que un espera és que els dolents siguin els mínims per al seu
equip. Es fa de nit i torna a sortir el sol, torna la nit i un ja perd la noció
del temps i els dies de cursa que porta. El nostre ritme de cursa no és molt
àgil, però malgrat tots els contratemps seguim avançant, cal adaptar-se i
intentar donar lo millor en cada moment. Es tracta de treballar en equip.
En els caiacs ens costa remar amb regularitat,
no és el fort de l'equip , però ens els plantegem amb microparades per així
mantenir les forces i motivació d'avançar. La segona secció de caiac pels
manglars del riu Sierpe, a la costa del Pacífic, va ser espectacular. La pujada
al Chirripó emotiva, amb les prop de 40 hores que ens va portar el trekking
d'aquesta etapa. Les etapes de bici unes trenca cames amb pujades duríssimes.
El Rafting de 30 quilòmetres pel Pacuare amb ràpids de classe IV increïble, als
quals els seguirien una secció de més de 24 hores de caiac per aquest riu i
fins al Tortuguero a la costa atlàntica del Carib. Superada aquesta etapa ja
només quedava restar, però l'última etapa de bici ens va donar problemes al no
trobar de nit l'última fita de la secció, un pas de riu, i ens va tocar passar
una nit més sobre la bici, quan ja ens vèiem a la ultima secció de canopy i
ràfting per arribar a mitjanit a meta. Finalment trobem la fita ja de dia, i
vam arribar a meta al migdia després d’un rafing pel riu Sarapiqui. En un raid
d'aquest tipus tot es pot complicar quan un menys s’ho espera.
Contents de creuar la línia de meta. Amb una
mica de sabor agredolç coneixedors que podíem haver estat entre el top 10 .
Finalment 14 º del mundial de raids , un total de 215h , gairebé 9 dies sense
parar. Poc més de 20 equips aconseguim completar el recorregut complet. Una
aventura més, i una que recordarem per sempre. Un raid autèntic com pocs s'organitzen
en l'actualitat. Gràcies equip.
